Do you want to buy antibiotics online without prescription? http://buyantibiotics24h.com/ - This is pharmacy online for you!

Objectius joves.qxd

Objectius
educatius
específics
per a joves
de 13 a 17 anys
sensibilitat i respecte envers la diversitat Àrea psicomotriu, dels hàbits i
les habilitats
Z Que els joves siguin crítics i constructius enfront de les situacions d’injustícia, risc en el comportament vial, en els des- degradació o deixadesa que viuen al seu plaçaments amb transport públic i privat. entorn.
Z Que els joves reforcin els hàbits d’odre i Z Que els joves siguin capaços d’assumir neteja en relació a l’entorn que els envol- algun compromís de cooperació en pro- jectes de millora de l’entorn social, natu- tència, regularitat i bon ritme en la marxa. Z Que els joves tendeixin a interioritzar i a reflexionar sobre les pròpies experiències Z Que els joves dominin els hàbits bàsics del bon excursionista en relació a la mot- xilla, la roba, el menjar més adient, etc.
Z Que els joves valorin l’esforç i l’austeri- tat i siguin capaços de divertir-se i amb Àrea dels coneixements i de les
capacitats intel·lectuals
Z Que els joves consolidin la seva capaci-
tat d’autoorganització i d’autonomia sen- Relació
de conceptes bàsics
A continuació relacionem les principals
Z Que els joves estimulin la seva capaci- tat de pensament abstracte, analitzant i idees o missatges clau, formulats en el interpretant les relacions causa-efecte llenguatge planer que poden entendre els bulari respecte als elements caracterís- Representen una pista concreta per a la tics del paisatge natural i cultural.
(vegeu l’apartat Reflexió del capítol El correctament amb el mapa i la brúixola.
1. Catalunya es caracteritza, entre d’al-
Z Que els joves identifiquin correctament els elements del patrimoni artístic en tres coses, per una llengua pròpia i un durant tota la història, un país de pas i Z Que els joves identifiquin Catalunya com a país de diversitat i personalitat pròpia.
2. Aquesta diversitat i aquest mestissat-
col·lectius vinculats i compromesos en Catalunya, perquè li han aportat plurali- projectes de protecció de l’entorn, pro- tat, progrés i tolerància.
3. Però Catalunya no és la meravella més
Àrea afectiva, de les actituds
i els valors
4. Considerar el teu país com al millor del
Z Que els joves desvetllin el seu interès Z Que els joves siguin conscients i accep- tin les pròpies limitacions físiques o envers els pobles i les persones.
5. Totes les persones necessiten identifi-
car-se amb un país i estimar-lo, i això no és ni etnocentrisme, ni xenofòbia, ni Tanmateix, els adolescents no desitgen racisme. Per ser ciutadà del món, obert i sempre ser més autònoms. Viuen l’apro- respectuós envers totes les maneres de pament a la independència d’una manera viure, cal ser ciutadà d’algun lloc.
contradictòria. Ser autònom és molt incò- 6. Una constant històrica dels catalans és mode. Per això, els monitors i monitores
l’afecció a viatjar, a desplaçar-se i a haurem de motivar-los fortament cap a conèixer el propi país i la resta del món. l’autogestió en tots els afers del grup. Cal Per això, l’excursionisme forma part de la que confiem molt en les possibilitats dels cultura catalana i ha estat, des de sem- joves i estirem les seves capacitats pre, una manera activa i participativa de intel·lectuals i afectives. Si no eixam- viure la cultura, la ciència i l’esport.
superar dificultats, el que acabem fent és infantilitzar-los i acostumar-los més aviat Metodologia bàsica
al consum d’activitats que a la participa- Amb els grups d’adolescents, més que D’altra banda, molts adolescents tendei- d’un centre d’interès, cal parlar d’un pro- xen a proposar-se coses irrealitzables, jecte que servirà d’eix a cada grup i projectes llaminers però sense possibili- donarà sentit a moltes accions diferents.
tats. L’acció dels educadors, doncs, passa Preveiem, per dur a terme els projectes, també per ajudar-los a tocar de peus a establir contacte amb diverses associacions: terra, és a dir, ajudar-los a assolir èxits de veritat, a poder exhibir realitzacions Z Grups i centres de recerca i de conser- d’omnipotència típics de l’adolescència (“a mi no em passarà.”) representin un risc seriós quant a la seguretat personal.
Les excursions, sobretot a l’alta muntan- El paper dels monitors i tatge de les pròpies limitacions físiques,
monitores
per la qual cosa els educadors hem d’es- tar a l’aguait i trobar el punt entre la Com a pautes de comportament educatiu superació personal i el límit raonable de a seguir amb els joves, proposem les les possibilitats físiques i psíquiques.
Estar en acció
La deixadesa en els hàbits d’ordre i en el El grup de 13-14 anys sol ser un col.lectiu tracte personal semblen formar part d’un explosiu, imprevisible, esgotador. que cert estil de viure l’adolescència.
mantenir-se frescos. El grup de 15-17 Molts adolescents solen ser desendre- anys sol funcionar, certament, amb un rit- çats, tenir poca cura d’ells mateixos, dels me més relaxat i madur, però a vegades materials i de les sales que utilitzen o fins cau en el desànim, la manca d’operativitat i tot de les seves coses (la roba, estris personals.) Això no és tant pel fet que no hagin adquirit hàbits d’ordre i de nete- Per tant, és imprescindible portar-ho tot ja quan eren petits, sinó que una certa ben preparat. Això no vol dir en absolut actitud de deixadesa és una manera de donar-los tot fet, sinó preveure les cir- desafiar l’autoritat dels adults i els ajuda cumstàncies en les quals el grup pot esde- a autoafirmar-se.
venir poc a poc més autònom. Dóna molta més feina ajudar els joves a autoorganit- No vol dir això que haguem de tolerar zar-se, prendre decisions, rectificar. que que ens envaeixi el desordre, perquè, sempre conscients, la deixadesa provoca representen el contrapunt a l’activisme o Haurem de posar el contrapès com a Hem d’evitar personalitzar o viure massa educadors i marcar, quan calgui, pautes intensament els conflictes en les rela- de comportament i d’organització. No es cions personals dintre del grup que són tracta d’enfrontar-nos al grup perma- habituals en els col.lectius d’adolescents.
nentment, ni tampoc de jugar a anar de I, per contra, expressar optimisme, col·lega. Cal que la nostra presència en el subratllar el que funciona, fer positives grup sigui la d’un adult, a prop dels joves les experiències, els contactes, les entre- per ajudar-los a madurar en el camí de la vistes, els debats, la informació mateixa.
pròpia autonomia. Hem de ser capaços Una broma a temps, una ironia suau (mai de comprendre’ls, però també d’exigir- sarcasme), un acudit o una demostració exhibeixen molts adolescents no ha de causa de malestar, de complexos, de sen- ser imitat per l’educador sota l’excusa timents d’autoexclusió i també de mala d’una major sintonia o comunicació. consciència. Hem d’evitar que els conflic- L’expressió verbal permet consolidar l’as- tes d’aquesta mena es podreixin per man- similació de conceptes abstractes, als ca d’una actuació en el moment oportú.
arribar perfectament pel moment madu- Per tant, l’equilibri en aquest aspecte és el punt intermedi entre esquivar els con- flictes per tal d’assolir un clima superfi- Afecte i bon humor
contínues per tal de no deixar-ne passar Sovint els adolescents desgasten emocio- ni una. Tant una actitud com l’altra són nalment l’educador pels seus alts i baixos, nocives per a la vida del grup i per a la per la seva afectivitat descontrolada, per maduresa emocional dels adolescents.
imprescindible, mantenir un bon estat d’à- nim, de bones vibracions, de confiança en Reflexió
el grup i d’autoconfiança en ells mateixos. La identitat cultural, en aquesta etapa de la vida, està lligada a la mateixa crisi d’identi- Caldrà, també, buscar els moments per a tat de l’adolescent. L’autoestima, l’afirma- la relació interpersonal, per a la conversa ció de la personalitat, són aspectes que tranquil·la. és a dir, buscar l’espai de sovint provoquen contradiccions amb el no-exigència en un context de superació respecte a la diversitat. Molts joves són personal i de grup. Aquests moments intel·lectualment tolerants, però visceral- d’interiorització són molt útils per a la ment intransigents, sense tenir-ne cons- maduració de la personalitat adolescent i ciència. De fet, superar aquesta antinòmia és un grau de maduresa important, difícil L’avaluació del
programa
La tendència a la rigidesa en els judicis, prò- pia de l’adolescent, farà que moltes refle- L’avaluació amb els joves
xions pateixin encara d’inflexibilitat. Hem de Amb els mateixos adolescents ha de ser prendre aquest fet com un estadi evolutiu, possible interioritzar poc a poc els compor- davant el qual nosaltres haurem de jugar a taments i els valors que ens proposem en fons el paper d’adult, és a dir, el paper del aquest programa. Per això, a cada excursió s’han de plantejar explícitament els aspec- tes de comportament i d’esforç necessari D’altra banda, per a molts joves, les pos- que caldrà fer per a la bona convivència i el tures extremes en política, en la defensa bon desenvolupament de la sortida.
atracció important. En aquests ambients Amb els adolescents és especialment la pressió de grup és molt forta i la ten- important explicitar al màxim les expec- dència narcisista dels adolescents fa que tatives en el nivell d’autonomia personal i es repleguin en ells mateixos, tornant-se d’autoorganització del grup.
un fre per a l’obertura i la tolerància. En aquests casos, els joves busquen en el Posteriorment, els joves valoraran fins a grup una mena d’ecosistema adolescent, quin punt l’excursió ha estat satisfactò- una mena d’aixopluc o paraigua enfront ria, no solament des de la perspectiva de l’exterior, representat pels adults i la més lúdica, sinó també des de la pers- seva obsessió perquè es tornin responsa- pectiva convivencial, d’autonomia, d’or- bles i madurs com més aviat millor. Per ganització i d’interès dels continguts de això, les relacions amb les persones que la mateixa excursió.
no comparteixen el tarannà i l’argot del L’avaluació que fem els monitors i
monitores
Reflexionar sobre altres persones o mane- La proposta d’avaluació del programa res de viure, interessar-se pels problemes comprèn un primer diagnòstic inicial per socials, implica desplaçar l’atenció d’un copsar el nivell de partida dels adoles- mateix a l’exterior. Implica obrir els ulls a cents en cadascun dels objectius educa- l’entorn i desdramatitzar els petits conflic- tius proposats i una valoració final dels tes personals. Malgrat la dificultat de molts canvis de comportament en relació a nois i noies de sortir del seu univers indivi- aquests objectius.
dual (farcit d’enamoraments i desenganys, grans o pèls a la cara, quilos a la panxa, Per això, utilitzem com a pauta el mateix etc.) cal estimular-los a fer l’esforç d’obrir- llistat d’objectius educatius, valorats se a l’entorn i sensibilitzar-los envers els segons una escala de 5 graus en la millo- En aquest esforç per sortir del propi melic, Z han millorat molt serà imprescindible comptar amb la Z han millorat força col·laboració d’altres persones adultes, a Segons l’avaluació sigui la inicial o bé la final usarem un senyal diferent: per exem- ple, una creu en el cas de l’avaluació inicial i una rodona en el cas de l’avaluació final.
mateixa pauta d’avaluació ambdós aspec- tes (el punt de partida i el nivell assolit al final) i podrem apreciar fàcilment l’evolu- ció del comportament dels adolescents.
Pauta d’avaluació del grup
d’adolescents de 13 a 17 anys, inicial i final
Comportament a avaluar
Força Mitj.
Eviten les situacions de risc en el comportament vial, en els desplaçaments amb transport Manifesten hàbits d’odre i neteja en relació a l’entorn que els envolta i als indrets que visiten.
Manifesten la seva resistència, regularitat i bon ritme en la marxa, quan van d’excursió.
Dominen els hàbits bàsics del bon excursionista en relació a la motxilla, la roba, el menjar més Són capaços d’autoorganitzar-se i de ser autò- noms sense la pressió constant dels monitors i Són capaços d’analitzar i interpretar les relacions causa-efecte entre els elements del paisatge.
Posseeixen un vocabulari ample respecte als elements característics del paisatge natural i Són capaços d’orientar-se amb el mapa i la brúixola, en les sortides a la muntanya.
Identifiquen correctament els elements del patrimoni artístic en relació a l’època històrica.
Identifiquen Catalunya com a país de diversitat Coneixen persones i col·lectius compromesos en projectes socials, culturals o ecològics.
Mostren interès per la història i la cultura.
Són conscients i accepten les pròpies limitacions davant els projectes que es proposen.
Expressen sensibilitat i respecte envers la diversitat de maneres de ser i de viure.
Manifesten una actitud crítica i constructiva enfront de les situacions d’injustícia, degradació Tendeixen a reflexionar i a interioritzar les experiències viscudes individualment i en grup.
Són capaços de comprometre’s en projectes de millora de l’entorn social, natural o cultural.
Valoren l’esforç i l’austeritat i són capaços de divertir-se amb poc consum i molta comunica-

Source: http://esplai.info/ExplorarCatalunya/pdf/1.1.3%20objectius%20joves.pdf

imbiomed.com.mx

Normas de publicación para el envío manuscritos a la GACETA MÉDICA BOLIVIANA La Gaceta Médica Boliviana, es la revista oficial de la Fa- Resultados cultad de Medicina de la Universidad Mayor de San Simón. Consistirá en una descripción estricta de los resultados ob-Los trabajos científicos a ser publicados serán originales e in- tenidos con el material utilizado, sin agregar co

Microsoft word - v1.doc

CONTROL INTEGRADO DE ACAROS: NATURAL Y ACARICIDAS INTEGRATED CONTROL OF MITES: BIOLOGICAL CONTROL AND ACARICIDES Simone IPM Consulting Wenatchee, Washington The mites that attack pome and stone fruits, two-spotted spider mite and European red mite, are pests in the Northwest United States that in the last 30 years whose impact in apple and peach has been mitigated by integrated (biological + a

Copyright © 2010-2014 Medical Pdf Finder