Ereil_a.doc

XIX Setmana de la Prevenció
Fundació Mútua General de
Catalunya
31 de març a les 19 h
Disfunció erèctil
Ponents:
Dr. Carles Alsina. Metge de Família. CAP Les Hortes
LA DISFUNCIÓ ERÈCTIL
(Font: Revista Consumer)
Tot i que el terme més utilitzat per a designar els problemes d’erecció és el d’impotència sexual,
resulta més correcte englobar-los amb el nom de Disfunció Erèctil (DE), que es refereix a la
incapacitat per a obtenir i/o mantenir una erecció suficient per a tenir una relació sexual
satisfactòria.
Es tracta d’una afecció freqüent, que augmenta la seva incidència amb l’edat. La pateixen entre
el 15-25% dels homes d’edat superior als 65 anys i només el 5% dels homes de 40 anys. Es
calcula que a Espanya dos milions d’homes sofreixen aquest problema.
La DE, en la majoria de casos, constitueix un problema i no una autèntica malaltia. No obstant
això, es viu en silenci i amb sentiments de vergonya i de complex que impedeixen als qui
pateixen aquesta disfunció parlar-ne amb el metge o amb la seva parella. Són pocs els qui ho
afronten i hi busquen una solució: menys d’una quarta part dels qui sofreixen DE es posen en
tractament.
• No té a veure amb l’edat
Es tendeix a considerar la DE com un problema inherent al pas dels anys, una conseqüència
normal de l’envelliment. Però aquest creença és falsa, la sexualitat no té data de caducitat i hi
ha persones de molta edat que gaudeixen d’una vida sexual satisfactòria. Encara que el
descens del nivell de testosterona pot ocasionar DE, hi ha tractament per a combatre’l. I és que
un altre concepte erroni és pensar que la Disfunció Erèctil no té solució. Si bé amb
l’envelliment poden aparèixer malalties que comporten DE, l’envelliment per si mateix no s’ha
d’associar de cap manera a disfunció. • Causes orgàniques

Dins de la DE hi ha l’anomenada Disfunció Erèctil Secundària que es dóna en persones que
prèviament mantenien relacions sexuals sense problemes i de cop i volta comencen a notar una
pèrdua duradora de la seva capacitat erèctil i, per tant, absència de relacions sexuals amb

La Disfunció Erèctil Secundària pot ser de dos tipus:
§ Disfunció Erèctil Orgànica
Hi ha una lesió o malaltia a nivell nerviós per lesió de medul· la o de nervis perifèrics, arteriosclerosi de les artèries que hi dificulta el flux de la sang o insuficiència de les venes que permeten la fuga de la sang. També pot ocórrer quan es prenen alguns medicaments com bloquejadors i diürètics, utilitzats per a tractar la hipertensió arterial; alguns antidepressius, ansiolítics i neurolèptics; la cimetedina i la ranitidina, utilitzades per a tractaments gàstrics, igual com la insulina i altres antidiabètics orals. Així mateix, problemes de tiroides, hepatopaties cròniques i altres malalties del metabolisme. § Disfunció Erèctil Funcional o Psicògena
Aquest tipus de DE es dóna en el 60% dels casos i es caracteritza per la relació de la
funció sexual amb la psique, de forma que qualsevol alteració repercutirà en l’erecció.
Estrès, cansament, estats depressius, conflictes de parella o qualsevol altre problema
que aclaparen l’home pot provocar la DE.
Les ereccions nocturnes durant el son, que es produeixen habitualment i de forma quasi
diària, són indicatives que no hi ha lesions neurològiques ni cardiovasculars i que
l’absència d’erecció en situació de vigília pot ser deguda a causes psicògenes. La falta
d’ereccions nocturnes és indicatiu que pot haver-hi una lesió orgànica: la major part de
les vegades una arteriosclerosi que impedeix omplir normalment els cossos cavernosos,
una lesió neurològica o un disturbi hormonal o metabòlic.
• Tractament
El tractament de la DE és complex. En ocasions haurà de ser psicològic, farmacològic, en
d’altres hormonal i en última instància, fins i tot, quirúrgic, ja que algunes afeccions,
generalment d’origen vascular o per fibrosi dels cossos cavernosos, només es poden arreglar per mitjà d’una pròtesi de penis. No obstant això, les intervencions s’han de considerar com l’última opció i s’hi ha de recórrer només si fallen els altres tractaments. Una altra possibilitat són les autoinjeccions. El pacient s’injecta en els cossos cavernosos substàncies vasoactives que li provoquen una erecció, però aquest mètode no està exempt de risc, ja que es poden presentar complicacions com el priapisme (erecció prolongada durant hores) i la fibrosi dels cossos cavernosos. • La Viagra, amb precaució
Recentment ha aparegut una substància, el sildenafil (principi actiu de la Viagra), amb un nivell
d’eficàcia alt i que permet una qualitat de vida sexual millor.
Aquest medicament cal consumir-lo sempre amb prescripció mèdica, després d’analitzar i
estudiar el problema de DE i només si considera que és el tractament més adequat per al cas.
Les reaccions adverses més freqüents després de la seva ingestió són:
Inicialment, el sildenafil és adequat per a quasi tots els tipus de DE, però les respostes dels
pacients són diferents i sempre hi haurà un percentatge d’homes en què aquest medicament no
causarà cap reacció.

Source: http://www.mgc.es/ca/downloads/PDF/setmanes/setmana_ca_200403_03.pdf