Do you want to buy antibiotics online without prescription? http://buyantibiotics24h.com/ - This is pharmacy online for you!

(microsoft word - mppgo-15 mem\362ria arreglada.doc)

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL PER A LA DELIMITACIÓ DE DOS SECTORS DE PLANEJAMENT SUBJECTES A PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA PER AL DESENVOLUPAMENT DE DUES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES A CASTELLAR DEL VALLÈS MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL PER A LA DELIMITACIÓ DE DOS SECTORS DE PLANEJAMENT SUBJECTES A PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA PER AL DESENVOLUPAMENT DE DUES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES A CASTELLAR DEL VALLÈS ÍNDEX 1.- MÈMORIA 2.- INFORME DE MOBILITAT I XARXES DE SERVEIS 3.- INFORME AMBIENTAL 4.- MEMÒRIA SOCIAL 5.- AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA 6.- NORMES URBANÍSTIQUES 7. - DOCUMENTACIÓ GRÀFICA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL PER A LA DELIMITACIÓ DE DOS SECTORS DE PLANEJAMENT SUBJECTES A PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA PER AL DESENVOLUPAMENT DE DUES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES A CASTELLAR DEL VALLÈS 1.- MÈMORIA 1.1.- Antecedents En data 18 de febrer de 2008, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC), aprovà el document de “Objectius i propòsits generals dels Plans Directors urbanístics per a la Delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) per al quadrienni 2008-2011”. Així mateix, la CUC acordava la iniciació del procediment de formulació dels Plans Directors Urbanístics per a la delimitació i ordenació de les ARE per al quadrienni 2008-2011, segons els àmbits delimitats en el document aprovat anteriorment esmentat i encomanar llurs elaboracions a la Secretari General per a la Planificació Territorial. S’obria aleshores un període de consulta als ajuntaments afectats d’un mes de termini. Tot plegat, s’efectuava d’acord amb el Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. En el document aprovat, s’assignaven dues ARE a Castellar del Vallès: a) Sector “TURUGUET” Superfície aproximada àmbit: 46.000 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Illa comercial-industrial situada entre els carrers de Can Turuguet, JV. Foix, Ronda Ponent, i B-124 (antiga fàbrica “Playtex”). 2 Parcel·les comercials-industrials situades amb façana a la carretera B-124, 1 Parcel·la d’equipament privat situada davant de Can Carner. Uns terrenys municipals d’equipament i zona verda situats darrera del barri de Superfície aproximada àmbit: 33.000 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Actual equipament existent del Camp de Futbol Parcel·la residencial situada als carrers Gran Bretanya, Portugal i Ronda Tolosa Parcel·la comercial-industrial situada als carrers Osona i Berguedà (darrera del 1.2. Suspensió de llicències D’acord amb el que estableixen els articles 71 i següents del Decret Legislatiu 1/2005 pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, respecte als actes preparatoris per a la formulació de les figures de planejament urbanístic el ple de l’ajuntament, en sessió de data 26 de febrer de 2008, va aprovar la suspensió preventiva de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació, reforma i rehabilitació de construccions, instal·lacions o ampliació d’activitats o usos concrets dels àmbits dels sectors de Turuget i Nou Eixample. L’esmentat acord va ser publicat al Butlletí oficial de la província de Barcelona núm. 58 de 7 de març de 2008. La suspensió de llicències, segons el que estableix l’art. 71.2 del TRLU, haurà de mantenir-se en els àmbits objecte de la present modificació atès que les determinacions del nou planejament comportaran una modificació del règim urbanístic actual. 1.3.- Objecte de la MPPGO L’apartat 5.2. del Document de “Objectius i propòsits generals dels Plans Directors urbanístics per a la Delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) per al quadrienni 2008-2011”, estableix les directrius per a la formulació dels Plans Directors Urbanístics d’ordenació i de limitació de les ARE. En aquest sentit, l’últim paràgraf d’aquest apartat determina que, d’acord amb el Decret Llei 1/2007, les ARE han de constituir, bé un sector de sòl urbanitzable delimitat, la classificació del qual l’estableix el pla director urbanístic, bé un sector de planejament derivat en sòl urbà no consolidat. Els àmbits de sòl urbà no consolidat, identificats com a susceptibles de ser ARE, que no estiguessin delimitats com a sectors en el planejament municipal vigent i subjectes a planejament derivat, requeriran un tràmit simultani de modificació puntual del planejament municipal per a complimentar aquest extrem. En data 25 d’abril de 2008, l’ajuntament de Castellar rep un escrit subscrit pel Director general d’Actuacions Estratègiques i Política de Sòl, en el qual notifica que en relació als àmbits de sòl urbà susceptibles d’ésser considerats com a ARE proposats en el document d’Objectius i Propòsits Generals, cal que l’ajuntament formuli una Modificació Puntual de Pla General d’Ordenació vigent per tal que, aquests àmbits es constitueixin en un sectors de planejament subjectes a Pla Especial de Millora Urbana (PEMU). 1.4.- Propostes de delimitació dels PEMU Durant els darrers dos mesos, la Generalitat ha formalitzat els encàrrecs dels Plans directors urbanístics de delimitació i ordenació de les ARE, així com les propostes de planejament derivat i els documents d’ordenació i urbanització de cada ARE. A partir dels primers estudis i avaluacions econòmiques es resol proposar la delimitació dels següents àmbits que han de constituir els dos Plans Especials de Millora Urbana: a) PEMU Sector Turuguet: Superfície aproximada àmbit: 23.343 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Illa comercial-industrial situada entre els carrers de Can Turuguet, JV. Foix, Ronda Ponent, i B-124 (antiga fàbrica “Playtex”). 2 Parcel·les comercials-industrials situades amb façana a la carretera B-124, Superfície aproximada àmbit: 35.235 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Actual equipament existent del Camp de Futbol Parcel·la residencial situada als carrers Gran Bretanya, Portugal i Ronda Tolosa Parcel·la comercial-industrial situada als carrers Osona i Berguedà (darrera del Dins de l'àmbit objecte d'aquesta modificació la totalitat de sòls estan inclosos en el sòl urbà. D'acord amb el que estableix l'art. 94 1. c) del Text refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (en endavant TRLU), "en el cas de modificacions d'instruments de planejament general que comportin un increment de sostre edificable, de la densitat de l'ús residencial o la transformació global dels usos anteriorment previstos, han d'especificar a la memòria la identitat de totes les persones propietàries o titulars d'altres drets reals sobre les finques afectades durant els cinc anys anteriors a l'inici del procediment de modificació, segons consti en el registre o instrument utilitzat als efectes d'identificació de les persones interessades", per la qual cosa es transcriu a continuació dos quadres, que corresponen als dos sectors de Turuguet i Nou Eixample, en els que consten els propietaris i els titulars del drets reals existents sobre les finques. Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Hipoteca a favor de la "Caixa d'Estalvis de Condició de no realitzar obres sobre canonada Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Hipoteca a favor de "Banco Bilbao Vizcaya Condició de no realitzar obres sobre canonada Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Condició resolutoria a favor de "Inmobiliaria Condició de no realitzar obres sobre canonada Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Hipoteca a favor de "Caixa d'Estalvis i Pensions Condició de no realitzar obres sobre canonada Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Hipoteca a favor de "Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona" Condició de no realitzar obres sobre canonada soterrada al llindar de ponent Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Condició resolutoria a favor de "Inmobiliaria Condició de no realitzar obres sobre canonada ALFONSO GARCIA BONO i ANTÒNIA MARTÍNEZ Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Condició de no realitzar obres sobre canonada Hipoteca a favor de "Hispano Hipotecario, Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". Condició resolutoria a favor de "Inmobiliaria Condició de no realitzar obres sobre canonada Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de "Cooperativa de Fluído Electrico". ROSA BLASI PUJOL, ALBERTO BLASI PUJOL, PIACERE, S.L. RAMON BLASI PUJOL, NURIA BLASI PUJOL, JORDI Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de Servitut de pas de corrent elèctrica a favor de Ma. MONTSERRAT ARGEMÍ TURULL, JOSÉ Ma. Bretanya, 8 ARGEMÍ TURULL, Ma. LOURDES ARGEMÍ TURULL, ELENA BALAÑA ROURA (USDEFRUIT del VICTORIA-EUGENIA ARGEMÍ BALAÑA, MARIA-CRISTINA BALAÑA Ma. MONTSERRAT ARGEMÍ TURULL, JOSÉ Ma. ARGEMÍ TURULL, Ma. LOURDES ARGEMÍ TURULL, ELENA BALAÑA ROURA (USDEFRUIT del VICTORIA-EUGENIA ARGEMÍ BALAÑA, MARIA-CRISTINA BALAÑA Servitut de pas sobre una rasa de terreny a Ma. MONTSERRAT ARGEMÍ TURULL, JOSÉ Ma. ARGEMÍ TURULL, Ma. LOURDES ARGEMÍ TURULL, ELENA BALAÑA ROURA (USDEFRUIT del VICTORIA-EUGENIA ARGEMÍ BALAÑA, MARIA-CRISTINA BALAÑA 1.6.- Càrregues generals a) PEMU Sector “Turuguet:”: Millora de la urbanització, accessibilitat, semaforització, carril bici, etc. de la carretera B-124, entre la desviació cap a la Ronda Tolosa i l’Espai Tolrà (carrer Suïssa). Millora de la urbanització del carrer de Can Turuguet (entre la carretera B-124 i la Ronda Ponent). Millora de la urbanització d’un tram del carrer Suïssa, entre la carretera B-124 i el carrer Portugal. Millora de la urbanització d’un tram del carrer Espanya, entre la carretera B-124 i el carrer Portugal. Millora general de la urbanització dels carrers que limiten amb els àmbits de l’actuació. Urbanització dels nous espais lliures resultants de la gestió dels planejament urbanístic. Càrregues econòmiques resultants com a conseqüència dels valors indemnitzatoris de les preexistències comercials i industrials dels sector: patrimonials, trasllats activitats, lloguers, maquinària, etc. Millora de la urbanització de l’entorn del camp de futbol actual. Illa formada pels carrers Jaume I, Suïssa, Barcelona i Tarragona. Millora general de la urbanització dels carrers que limiten amb els àmbits de l’actuació. Trasllat de Centre de Transformació elèctrica existent al carrer Barcelona. Deconstrucció del cap de futbol actual amb aprofitament d’elements existents, si escau. Urbanització dels nous espais lliures resultants de la gestió dels planejament urbanístic. 1.7. Planejament urbanístic vigent a) PEMU Sector Turuguet: Illa situada entre els carrers de Can Turuguet, JV. Foix, Ronda Ponent, i B-124 (antiga fàbrica “Playtex”): Qualificació: 7.1 Zona industrial i terciària. Subzona indústria petita. Parcel·la mínima: 2000 m2 Edificabilitat:1 m2st./m2 sòl Ocupació màxima: 70% Alçada reguladora màxima: 10m. Ús dominant: industrial ( indústria agrupada i separada, fins 5a) Qualificació: 7.2a Zona industrial i terciària. Subzona indústria mitjana. Parcel·la mínima: 2000 m2 Edificabilitat:1 m2st./m2 sòl Ocupació màxima: 70% Alçada reguladora màxima: 14m. Ús dominant: industrial ( indústria agrupada i separada, fins 5a) 2 Parcel·les comercials-industrials situades amb façana a la carretera B-124, entre els carrers Suïssa i Espanya Qualificació: 3.1 Pla Parcial Pla de la Bruguera. Pol 1. Zona Indústria aïllada mitjana Parcel·la mínima: 2000 m2 Edificabilitat:1 m2st./m2 sòl Ocupació màxima: 70% Alçada reguladora màxima: 10m. Ús dominant: industrial. Actual equipament existent del Camp de Futbol Qualificació: C4 Sistema d’equipaments comunitaris. Equipament esportiu Edificabilitat:0,8 m2st./m2 sòl Ocupació màxima: 10% per edificació i 70% per instal·lacions esportives Alçada reguladora màxima: segons ordenació entorn. Ús dominant: esportiu Parcel·la residencial situada als carrers Gran Bretanya, Portugal i Ronda Tolosa Qualificació: 3.1 Pla Parcial Pla de la Bruguera .Pol 1. Zona unifamiliar en filera (PB+2) tipus B. Profunditat edificable:12 m Alçada reguladora màxima: 10,50m ( PB+2). Ús dominant: residencial Qualificació: 3.1 Pla Parcial Pla de la Bruguera. Pol 1. Zona Plurifamiliar aïllat. Sostre màxim:1760,00 m2 per parcel·la Ocupació màxima: 440,00 m2 per parcel·la Alçada reguladora màxima: 14,5m.( PB+3) Ús dominant: residencial Parcel·la comercial-industrial situada als carrers Osona i Berguedà (darrera del centre comercial DIA) Qualificació: 7.5 Zona industrial i terciària. Subzona comercial/terciari. Parcel·la mínima: 2000 m2 Edificabilitat:1 m2st./m2 sòl Ocupació màxima: 50% Alçada reguladora màxima: 10m. Ús dominant: terciari El PDU, amb rang superior, assignarà a cada PEMU les edificabilitats, densitats, usos i classificacions que correspongui d’acord amb els criteris i normes generals de planejament urbanístic, d’ordenació urbana i capacitat . 2. INFORME DE MOBILITAT I XARXES DE SERVEIS Avaluació de la Mobilitat Generada Àmbit de l’ARE del PEMU Sector “Nou Eixample”: a) La mobilitat generada en aquest àmbit no es significativa donades les característiques dels vials que envolten l’àrea i la seva comunicació amb les vies principals d’accessos a la Vila i mobilitat interna b) Els vials circumdants són de 8 a 12 metres de calçada d’un sol sentit de circulació i dos carrils amb una capacitat de circulació de 1100 a 1600 vehicles /hora cap a la xarxa principal i que fins el moment es mostren amb una gran fluïdesa. c) El nou planejament del sector comportarà la modificació o adaptació d’alguna de les línies i parades de bus sense més dificultat d) El tren de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya arribarà a una distància de 500 metres de l’ARE el que facilitarà la sortida cap el Barcelonès, si bé a mig termini e) El desdoblament de la carretera B-124 fins a la Ronda de Tolosa a efectuar en un termini de 2 anys facilitarà el trànsit en direcció a Sabadell Àmbit de l’ARE del PEMU del Sector “Turuguet”: a) La mobilitat generada en aquest àmbit no es significativa donades les característiques dels vials que envolten l’area i la seva comunicació amb les vies principals d’accessos a la Vila i mobilitat interna b) Els vials circumdants són de 12 a 16 metres de calçada de dos sentits de circulació i un carrils amb una capacitat de circulació de 2000 a 3000 vehicles /hora cap a la xarxa principal i que fins el moment es mostren amb una gran fluïdesa. c) Caldrà adaptar o resituar alguna de les línies i parades de bus, però sense d) El tren de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya arrivarà a una distància de 700 metres de l’ARE el que facilitarà la sortida cap el Barcelonès, si bé a mig termini e) El desdoblament de la carretera B-124 fins a la Ronda de Tolosa a efectuar en un termini de 2 anys facilitarà el trànsit en direcció a Sabadell Àmbit de l’ARE del PEMU del Sector “Nou Eixample”: a) Clavegueram: clavegueram de tipus unitari plenament consolidat i capaç per a suportar els cabals que es generin, si bé dins da l’àmbit s’hauran de construir les xarxes separatives per a fecals i pluvials b) Electricitat: les xarxes de mitja tensió al nostre judici són suficients, si bé per atendre les necessitats de la zona s’hauran de construir noves estacions transformadores i xarxes de baixa tensió c) Aigua potable: la xarxa municipal serà suficient per a abastar la zona, havent però d’estendre xarxes de canonades i hidrants d) Gas canalitzat: la xarxa es considera suficient donat que és una zona e) Enllumenat públic: els carrers perimetrals disposen d’enllumenat públic. Pel que fa als vials interiors que es projectin hauran de disposar de xarxa d’enllumenat i escomeses elèctriques de nova instal·lació f) Telefonia: la zona està plenament consolidada a l’actualitat pel que no són Àmbit de l’ARE del PEMU del Sector “Turuguet”: a) Clavegueram: clavegueram de tipus unitari plenament i capaç per a suportar els cabals que es generin de fecals. Quant a les pluvials, s’haurà de bastir una xarxa separativa que s’haurà de portar fins el torrent de Ca N’Olivé proper i sol·licitar la corresponent autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua al tractar-se d’una llera pública b) Electricitat: les xarxes de mitja tensió al nostre judici són suficients, si bé per atendre les necessitats de la zona s’hauran de construir noves estacions transformadores i xarxes de baixa tensió c) Aigua potable: la xarxa municipal serà suficient per a abastar la zona, havent però d’estendre xarxes de canonades i hidrants d) Gas canalitzat: la xarxa es considera suficient donat que és una zona e) Enllumenat públic: els carrers perimetrals disposen d’enllumenat públic. Pel que fa als vials interiors que es projectin hauran de disposar de xarxa d’enllumenat i escomeses elèctriques de nova instal·lació f) Telefonia: la zona està plenament consolidada a l’actualitat pel que no són 3. INFORME AMBIENTAL Respecte l’avaluació ambiental dels plans urbanístics, la disposició addicional dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme D 305/2006 estableix: 1. Mentre no s’aprovi la llei autonòmica que desenvolupi la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de ser objecte d’avaluació ambiental els instruments de planejament que assenyala l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la Llei d’urbanisme, sens perjudici de la decisió prèvia que correspongui adoptar, cas a cas, respecte a la subjecció a avaluació ambiental d’aquells plans directors urbanístics que es prevegi que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient i dels plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental. Per la seva part l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena del DL 1/2005 estableix que: Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial, el règim d’avaluació ambiental aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 és el següent: 1. Són objecte d’avaluació ambiental: b) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d’aquest sòl. c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping, així com el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària. d) Els plans parcials de delimitació. e) Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per a autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que estableix la legislació sectorial. El present document no es troba en cap dels casos anteriors, ja que la modificació afecta sols a terrenys ja classificats d’urbans, i per tant no li correspon la tramitació de l’avaluació ambiental. Tant mateix i d’acord amb les determinacions de l’article 70 del D 305/2006, l’informe ambiental que acompanyi aquest planejament no cal que tingui la naturalesa i contingut de “informe de sostenibilitat ambiental” que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d’especificació que hauria d’establir l’òrgan ambiental en el document de referència. En no tenir naturalesa i contingut de “informe de sostenibilitat ambiental” i no ser d’aplicació les determinacions de l’article 70 del DL 305/2006, sobre el mateix, podem concloure que respecte la documentació de l’informe ambiental li correspon, per analogia, el que estableix l’article 100 del mateix decret del Reglament de la Llei d’Urbanisme, que regula l’objecte i contingut de l’informe ambiental dels plans urbanístics derivats. En aquesta article, es determina que l’informe ambiental ha de contenir un seguit de condicions en tot allò que sigui necessari d’acord amb l’abast de les determinacions del planejament derivat. En el cas que ens ocupa de la present modificació puntual, donat l’abast i contingut de la mateixa, així com el medi urbà en el que es desenvolupa, on tan s’assignaran qualificacions qualificacions residencials, comercials, d’equipaments, espais públics, etc, totalment compatibles i similars amb els usos actuals dels entorns immediats, tant en l’ARE del Sector “Turuguet”, com en del “Nou Eixample”, es considera que les determinacions que ara es proposen no suposaran efectes significatius sobre els diferents aspectes ambientals del seu voltant, i per tant el contingut de l’informe ambiental es limita a aquesta mateixa condició, de no incidència significativa sobre les condicions ambientals de l’entorn. 4. MEMÒRIA SOCIAL Pel que fa a la memòria social el DL 1/2005 estableix que: 1. La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d'habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d'habitatge assequible que determini la llei. El marc legislatiu vigent. Els àmbits objecte d’aquest MMPGO han estat seleccionats per a desenvolupar dues Àrees residencials estratègiques (ARE). Aquestes estan localitzades en un sòl urbà consolidat, amb el que l’objecte de la modificació és la delimitació del seu àmbit a desenvolupar mitjançant Plans de Millora Urbana. Tal i com la legislació actualment vigent determina, la proposta de modificació ha d’anar acompanyada, entre d’altres documents, per una memòria social (Reglament de la Llei d’urbanisme art. 117.3) la qual ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit (art. 59.1 de la LU 10/2004, Decret legislatiu 1/2005). D’altra banda, que aquests sectors hagin estat escollits com a ARE, determina que les reserves per habitatge protegit augmentin fins a un mínim del 50% del total d’habitatges produïts (Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, 1/2007, art. 19.U.2.c.2), alhora que determina que serà un Pla Director Urbanístic el que haurà de delimitar i ordenar dites ARE (art. 19.Dos.f i Tres del Decret Llei 1/2004). Així doncs, dita memòria social queda condicionada per ambdues “prescripcions” legislatives. Seguint amb el marc legislatiu vigent, el reglament de la Llei d’Urbanisme estableix en el seu article 69.4, que la memòria social pot remetre’s al contingut del Pla Local d’Habitatge (PLH), sempre que aquest contingui tots els aspectes relacionats amb la memòria social. El municipi de Castellar del Vallès encarregà, mitjançant conveni amb les aleshores Institut d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Locals (IHUAL) de la Diputació de Barcelona l’elaboració del seu PLH a l’empresa GMG – plans i projectes, sl -. Actualment aquest ja té el document d’Avanç (començament de 2008). És així doncs, que la present memòria social es remet als continguts del PLH en l’anàlisi i projecció de la població i llars, en la identificació de la població en risc d’exclusió d’accés a l’habitatge i en el càlcul de les necessitats de producció d’habitatge, tant lliure com social, del qual se’n resumeixen a continuació, alguns dels aspectes i dades més interessants: Per a la seva estimació s’han classificat les llars de nova creació en base als seus ingressos anuals estimats. Les dades de base corresponen a la distribució de les llars a Espanya per trams d’ingressos anuals en l’exercici 2003 i que van ésser publicades per l’INE. Hem capitalitzat els ingressos segons la inflació acumulada 2004-2005 i hem aplicat un coeficient corrector per la diferència entre la renda anual neta mitjana espanyola i catalana. S’ha considerat que els joves i persones separades o divorciades de Castellar del Vallès percebran unes rendes molt similars a la mitjana de la població catalana. Per a la població immigrant estrangera s’ha considerat a efectes pràctics que el 100% és susceptible d’adquirir habitatge protegit. En total es podria estimar que entre un 60% y un 80% de la demanda seria susceptible d’adquirir habitatge protegit. Projeccions demogràfiques A partir de l’anàlisi realitzada amb les consideracions anteriors, s’han fet les projeccions corresponents al termini del Pla local d’habitatge, és a dir fins l’any 2012. Aquestes projeccions s’han realitzat atenent quatre escenaris diferents, en funció de la tendència de la intensitat del creixement de la immigració: PREVISIONS DE DEMANDA DE NOVES LLARS: 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 TOTAL Escenari A 364 350 339 330 323 317 311 2.334 Escenari B 367 361 353 347 343 340 339 2.450 Escenari C 324 326 331 339 353 373 401 2.447 Escenari endogen 111 104 97 90 84 78 73 637 S’ha afegit una estimació de l’escenari endogen a efectes comparatius (sense migracions). En conjunt, de l’anàlisi realitzada en podem treure les següents conclusions: La població de finals del 2005 de 21.399 habitants podria arribar a finals del 2012 entre 26.000 i 27.100 habitants. Les projeccions del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) en el seu estudi de desembre del 2006 (annex) la situa per al mateix any entre 25.000 i 25.800 habitants. La mitjana anual de demanda d’habitatge està en un interval entre 325 i 350 anuals. L'interval s’obre en funció del manteniment o no de la intensitat del creixement de la població via immigració. El CED situa aquest interval entre 236 i 305 anuals. La formació de noves llars per al període 2006-2012 està en un interval entre 2.334 i 2.450. Entre un 60% i un 80% d’aquestes correspon a població susceptible d’adquirir habitatge protegit. La demana per emancipació pot correspondre al 50% d’aquest saldo net de noves llars. En bona part no s’arribaran a crear a Castellar del Vallès per les restriccions futures en la oferta d’habitatge al municipi. o No s’inclou la demanda de segones residències. o Cal preveure l’impacte del pas a habitatge principal de l’habitatge secundari. o Cal monitoritzar la incorporació al mercat dels 492 habitatges provinents de o En cas que la ràtio de persones per habitatge es reduís fins a 2,5 es necessitarien uns 1.000 habitatges addicionals fins a l’any 2012. És un escenari menys versemblant però que reforça les previsions de demanda realitzades. Les projeccions s’han realitzat en els quatre escenaris descrits anteriorment: Segons les nostres previsions el creixement vegetatiu seguirà amb la tendència actual de natalitat creixent. En relació al flux migratori es contemplen els tres escenaris descrits anteriorment. En funció de l’estructura actual de la piràmide de la població i dels escenaris de futurs esmentats es preveu la demanda de noves llars descrita anteriorment. Diagnosi de la problemàtica del municipi en matèria d’habitatge i avaluació de les necessitats actuals i futures. A partir de l’anàlisi desenvolupat, podem concretar el problema residencial del municipi de Castellar del Vallès en els següents extrems: El bon moment del sector immobiliari dels darrers anys ha coincidit amb el desenvolupament del planejament derivat que preveia el PGO del municipi, de manera s’han desenvolupat pràcticament tots els sectors i polígons residencials, que ara es troben molt consolidats. Una bona part de l’oferta d’habitatge nou ha estat d’habitatge unifamiliar en filera o aïllat, condicionant la demanda de manera que ha fet que Castellar del Vallès hagi rebut població que no trobava aquesta tipologia i preu a l’àrea metropolitana. De l’anàlisi del mercat d’habitatges i de la població demandant en el municipi de Castellar del Vallès, en resulta que hi ha un desajust oferta-demanda en alguns dels segments. També es pot concloure que donat l’alt grau de desenvolupament del planejament, l’oferta actual del parc d’habitatges i els que es puguin construir en el patrimoni municipal, no es podrà donar resposta a la demanda prevista d’habitatge en els pròxims anys. Aquest desajust i restricció pot provocar en els pròxims anys que una part de les noves llars previstes per emancipació no es formin en el municipi. L’actual oferta d’habitatges nous i els habitatges vacants pot donar cobertura a una part de la demanda. Per la resta de la demanda (exclosa de l’accés a l’habitatge de compra) s’hauria de mobilitzar el mercat de lloguer, incentivar la rehabilitació, promoure habitatge públic i dotacional, etc. Avaluació de la demanda exclosa del mercat. L’evolució del mercat immobiliari al municipi de Castellar del Vallès s’ha caracteritzat per un desajust entre les característiques de l’oferta d’habitatge i les necessitats de la demanda local. Com a conseqüència d’aquest desajust, tot i que la xifra d’habitatges construïts ha estat molt important, una part de les necessitats d’habitatge de la població local no ha estat coberta de forma satisfactòria. Així, l’ extensa oferta d’habitatge de tipus unifamiliar o plurifamiliar de preu elevat s’ha focalitzat en la demanda de millora residencial de forma que ha absorbit principalment a demandants d’altres municipis, llars amb nivells d’ingressos elevats o inversors. Aquest desajust tipològic s’ha vist reduït en els darrers anys com a conseqüència de: a) la recent orientació del mercat d’obra nova cap a la demanda d’habitatge petit; b) l’augment de l’oferta d’habitatge en règim de lloguer – si bé encara és clarament insuficient. Però la principal font de desajust no es troba en les característiques dels habitatges sinó en la relació entre el preu i els ingressos de les llars. El fort increment dels preus de l’habitatge - molt per sobre de la capacitat adquisitiva de les famílies – ha suposat un augment notable del nombre de persones excloses del mercat de l’habitatge, així com una diversificació dels seus perfils. Per tant, el problema d’habitatge al municipi de Castellar de Vallès no té a veure amb la insuficiència de l’oferta, ni amb la inadaptació tipològica, sinó amb la inaccessibilitat econòmica dels habitatges. A partir de l’estudi del mercat immobiliari és possible establir la “frontera d’accessibilitat” o valor mínim que permet d’accés al mercat de l’habitatge independentment de les característiques del mateix. En el càlcul d’aquesta frontera, hem considerat tres valors: El preu mínim del mercat de lloguer, establert en el percentil 10%. El preu mínim del mercat d’habitatge propietat, establert en el percentil 10% La mitjana del preu de l’habitatge en propietat. Així, calculat a gener de 2007, observem que la frontera d’accessibilitat mostra el valor més baix en el segment del mercat de lloguer. El lloguer és, doncs, l’opció més accessible per aquells que necessiten accedir a un habitatge. Per accedir-hi en unes condicions de lloguer just (menys de 40% dels ingressos) una llar ha de percebre com a mínim 1.500 € mensuals. Com conseqüència, almenys un 33% de la demanda queda exclosa d’aquest frontera d’accessibilitat mínima. La frontera d’accessibilitat és més elevada en el cas del mercat de propietat. Per accedir a algun dels 10% de pisos amb un preu inferior a Castellar, una llar hauria d’ingressar almenys 2.802 € mensuals. Per tant, prop del 68% de la demanda pot considerar-se exclosa del mercat de propietat al municipi. Finalment, com a dada orientativa, un 82% de les llars consideraria inaccessible el preu mitjà del mercat de l’habitatge a Castellar. Una altra forma d’aproximar-se al desajust entre la demanda i l’oferta d’habitatge al municipi és a partir de la comparació entre la distribució de la població en funció dels diferents trams d’ingressos, i el percentatge del mercat de l’habitatge en propietat al qual cada tram tindria accés. Com mostra la taula i el gràfic següents, un 77% del mercat immobiliari actual és únicament accessible per a un 14% de les llars. En l’altre extrem, el 63% de la població que pertany als trams de renta inferiors (inferior a 31.900€) no té accés a cap dels habitatges en oferta al municipi. De fet, els preus màxims que aquests trams de renda podrien assumir estan molt allunyats dels que ofereix el mercat. Aquest fet mostra un mercat de l’habitatge molt focalitzat en la demanda d’alt poder adquisitiu on no hi figuren les opcions assequibles que requereix la majoria de la demanda Diagnosi del planejament en relació a la problemàtica de l’habitatge al municipi. Com a resultat de l’avaluació del planejament del municipi pel que fa al tema de l’habitatge: El fet de que el Pla General sigui anterior a la llei d’Urbanisme del 2002, ha fet que els sectors de planejament parcial i de transformació que es van incloure no contemplessin les previsions d’habitatge concertat i de protecció que la nova Llei incorpora, així com la inclusió d’una memòria social. Això ha fet que aquests creixements no hagin fet incrementar la oferta pública d’habitatge i que s’hagi perdut aquesta ocasió per dotar al municipi de més habitatge protegit i de preu concertat. Amb les dades sobre l’estat d’execució del planejament que l’Ajuntament ens ha facilitat i l’estudi del PGO, es pot concloure que a hores d’ara gairebé tots els sectors i polígons d’actuació previstos estan amb el planejament derivat aprovat i en un estat d’execució avançat. El període en el que s’haurà exhaurit el sòl planificat per a habitatge del PGO del 1999, haurà estat doncs molt curt. Però hem de tenir en compte que ha coincidit plenament amb uns anys de fort creixement urbanístic, sobretot als municipis que per la seva situació en el territori i disponibilitat de sòl, han pogut donar resposta a aquesta demanda d’habitatge. El fet de que el sòl urbanitzable programat disponible fins ara s’esgoti, no és però un indicatiu absolut de què no es pugui en endavant donar resposta a la demanda d’habitatge. Entre d’altres coses perquè la baixa densitat d’aquests desenvolupaments i la poca diversitat en la tipologia d’habitatge, ja feia preveure que tindria un límit d’ocupació del territori. I s’hauran de preveure altres possibles actuacions. Objectius del Pla. Arran de la diagnosi de la problemàtica de l’habitatge, i en funció de les línies d’actuació municipal, es defineixen els següents objectius generals: Durant el Pla Local d’Habitatge, l’objectiu principal és donar resposta a la demanda interna del municipi amb una oferta que s’ajusti a les necessitats dels seus habitants. De manera que es puguin cobrir les necessitats d’habitatge per emancipació i disgregació de llars i evitar que s’hagin de buscar aquests habitatges fora del municipi. Procurar un correcte desenvolupament del mercat de l’habitatge, per evitar que es generin tensions entre l’oferta i la demanda, preveient des del planejament les reserves de sòl necessàries i dotant dels instruments necessaris per una adequada gestió del Pla. Detectar possibles àrees susceptibles de transformació, creixement o millora vinculades al desenvolupament del municipi, que permetin obtenir nous habitatges, terrenys dotacionals, i que possibilitin la promoció pública d’habitatges. Atès que les previsions del planejament general vigent es troben esgotades, aquestes àrees de transformació s’haurien d’identificar a partir d’una revisió del conjunt del municipi a nivell urbanístic. Impulsar la millora i rehabilitació d’habitatges buits per ampliar l’oferta de lloguer i adquisició per tal d’evitar la sortida de joves del municipi. Aquesta mesura tindria uns efectes bastant immediats. Ampliar el serveis de mediació i borsa d’habitatges de l’Oficina Local d’Habitatge per tal de promoure l’accés a l’habitatge assequible. Les possibles estratègies d'actuació es defineixen en els següents punts, que s'aniran concretant en les successives actuacions que es proposin: A curt termini, per la demanda més urgent, recórrer a la mobilització del mercat de lloguer i a la rehabilitació, aplicant mesures incentivadores. Per tal de poder cobrir en part les necessitats d’habitatge, atès el grau de desenvolupament actual del planejament, es creu convenient fer una revisió del Planejament General que incorpori àmbits de transformació que possibilitin la promoció pública d’habitatges. Adoptar mesures que permetin incrementar el número d’habitatges en determinades zones dins del sòl urbà. Aquest possible augment de densitat hauria d’estudiar-se també en el marc del nou Pla d’Ordenació Urbanística. Prioritzar l'habitatge protegit quan sigui possible per tal de donar cobertura a la demanda que es va consolidant a mesura que els preus del mercat lliure van pujant. En aquest sentit, l’Ajuntament pot incrementar el sòl per habitatge, destinant també a aquesta finalitat el sòl que rebi com a lliure o fins i tot el que rebi d’altres usos (mitjançant permuta, alienant aquest sòl per comprar sòl residencial, etc.) Es plantegen un seguit d’actuacions a nivell estructural o general (de com iniciar el desenvolupament del Pla, de qui es fa càrrec de la seva gestió, i de com es fa el seu seguiment i avaluació), de les quals pengen les actuacions concretes del Pla Local d’Habitatge pròpiament dit. Aquestes actuacions genèriques es descriuen a continuació, acompanyades d’un esquema indicatiu de seu desenvolupament: Pel que fa actuacions de planejament i gestió urbanística, el Pla Local d’Habitatge preveu la necessitat de la revisió del Pla General d’Ordenació vigent. Aquest nou POUM incorporaria les diferents actuacions de transormació, noves regulacions de zona, etc. que permetrien obtenir nous sòls residencials i crear nous habitatges adequats a les necessitats actuals. Algunes d’aquestes actuacions podrien ser objecte de modificacions puntuals de PGO, però integrant-les al projecte conjunt del nou POUM es garanteix una major coherència. Fomentar la rehabilitació d’habitatges vacants i dinamització del mercat de lloguer, especialment important per cobrir les necessitats d’habitatge més immediates. És per tant una actuació que cal iniciar de bon principi, mitjançant ajuts i/o mediació. Dotació de recursos i de noves funcions l’Oficina local d’habitatge, que haurà de gestionar les actuacions que es proposin i vetllar per l'acompliment dels objectius en matèria d'habitatge, a més de fer el seguiment i gestió del Patrimoni municipal del sòl i habitatge. Creació d'un observatori o dels corresponents mecanismes d'avaluació continuada del mercat de l'habitatge. L'ajust o desajust entre l'oferta generada i les necessitats d'habitatge, en relació a les polítiques planejades, faria activar les actuacions condicionades que planteja el mateix PLH. Pel que fa a les actuacions detallades i quantificables en matèria de sòl i habitatge, després de l’anàlisi i diagnosi realitzats, s’estableix que la manera d’obtenir un increment d’habitatges protegits, és la revisió del planejament general. Aquesta possibilitat d’increment d’habitatges, s’ha d’ajustar a la demanda d’habitatge pel que fa a les dimensions i si han de ser de propietat o de lloguer. Les propostes que preveu el Pla Local d’habitatge pel que fa al planejament, són: - Definició del nou sistema urbanístic d’habitatges dotacionals - Definició de possibles àrees de transformació d’us industrial a residencial - Densificació en algunes zones del municipi La conclusió general és que l’assignació de les dues ARE previstes no podrà satisfer tota la demanda existent referida a l’habitatge públic, però ajudarà a pal·liar-la. El Pacte Nacional per l’habitatge 2007-2016 i l’Objectiu de Solidaritat Urbana (OSU) Per una altra banda, ens trobem que el Pacte nacional per l’habitatge 2007-2016, de 8 d’octubre, de 2007 identifica: Les projeccions oficials demogràfiques i de llars ens indiquen una mitjana anual de formació de 40.000 noves llars, en els deu anys del període 2007-2016. D’aquestes llars, un 60% necessitarà algun tipus de suport públic per poder accedir a un habitatge, si es té en compte que l’estructura de la rendes de la població catalana comptabilitza en aquest percentatge les llars amb uns ingressos fins a 6’5 vegades el salari mínim. Aquests càlculs permeten comptabilitzar un volum de necessitats d’intervencions públiques per a 240.000 llars, que s’afegeixen a les 200.000 avui acumulades, per donar un total estimat de 440.000 llars susceptibles de ser beneficiàries de la política d’habitatge en aquest horitzó de deu anys. (pàgina 15) És objectiu del pacte, entre d’altres: 1. Mobilitzar sòl per a 250.000 habitatges amb protecció oficial (Objectiu 1.1). 2. Construir 160.000 habitatges amb protecció oficial, dels quals 50.000 en 4 anys 3. Promoure l’accés a l’habitatge mitjançant ajuts directes a 140.000 famílies, dels 4. Aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials (Objectiu 1.5) Aquest objectiu determina que per a la garantir la creació d’aquest parc, els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han d’anar augmentant el seu parc d’habitatges destinats a polítiques socials fins arribar al 15% del parc d’habitatges principals en el termini de 20 anys. En l’Annex IV del Pacte s’inclou una taula en que es fa el càlcul del 15% del parc d’habitatges que hauria de ser destinat a polítiques socials, del parc de titularitat pública i social actualment existent per aquests municipis així com del parc social pendent. Al municipi de Castellar del Vallès, el 15% de l’habitatge principal (es correspon amb l’any 2007) que haurà de ser destinat a polítiques socials és d’uns 1.300; el parc social existent en l’actualitat no arriba a 400 i molts d’ells, ho deixaran de ser en poc temps, atès que ja hauran passat els anys de classificació. Pel que fa a la distribució de l’habitatge protegit a cada ARE, serà el PDU el que assigni els percentatges corresponents de cada règim. 5. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA AGENDA El Pla director urbanístic (PDU) inclourà el Pla d’Etapes més detallat possible que haurà de ser coherent amb allò que estableix el Document d’Objectius i Propòsits aprovat per la Comissió d’Urbanisme. En aquest sentit, aquest document contempla que es preveu que la disponibilitat de sòl es començarà a produir durant l’any 2010 i que es completarà el desplegament de tots els sectors a l’any 2013. El DL 1/2007 estableix que en el termini d’un any des de la formulació de la iniciativa, s’hauran d’aprovar definitivament els Plans Directors urbanístics que abastin, com a mínim, la meitat dels habitatges previstos per al període del quadrienni 2008-2001. Gràficament, el document considera que fins al 2015 s’hauran iniciat, almenys, el 50% dels habitatges protegits. Davant d’aquest escenari, es fa evident, que el PDU, en funció de les ordenacions previstes, haurà de proposar el Pla d’Etapes tenint en compte les necessitats previstes per la demanda existent al municipi d’aquest tipus d’habitatge i, així mateix, de les necessitats econòmiques de cada sector per poder construir els equipaments que es plantegin a càrrec del 15% de l’aprofitament urbanístic i suportar les despeses de les obres d’urbanització que calgui fer i les indemnitzacions i altres càrregues. AVALUACIÓ ECONÒMICA Tal com s’ha explicat anteriorment, serà el PDU, en funció del detall de l’ordenació que es proposi, l’edificabilitat que s’assigni a cada sector i les càrregues d’urbanització, indemnitzacions, etc., el que haurà d’incloure l’estudi econòmic detallat que justifiqui l’equilibri econòmic de tot plegat. 6. NORMES article 1. Marc legal i objecte de la Modificació 1.- L’objecte de la present Modificació puntual del Pla General en el municipi del Castellar del Vallès, és el següent: - Establir un nou marc de referència de la regulació urbanística de dos sectors urbans que possibiliti i estimuli la transformació física i social dels esmentades zones. - Delimitar els sectors de planejament necessari, dins del sòl urbà, que possibiliti la redacció i desenvolupament de l'Àrea Residencial Estratègica, prevista dins del Pla Director Urbanístic de les ARE del Vallès Occidental. - Establir els canvis de qualificació necessaris en els sòls qualificats de sistema de vialitat i zones d'ordenació volumètrica, proposant en aquest cas la nova qualificació d’espais lliures, d'acord amb la funció i rol que els mateixos espais estan exercint actualment dins del sector. Redistribuir les edificabilitats no executades en les illes residencials i industrials, ajustant l’ordenació del planejament actual a la realitat edificada. 2.- Aquesta Modificació s’ha redactat a l’empara del que disposa el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, el Decret de Mesures Urgents en matèria urbanística, aprovat mitjançant Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, del Reglament de la Llei d’Urbanisme Decret 305/2006, de 18 de juliol i demés preceptes concordants, així com a la vista de la legislació de sòl estatal i de la legislació sectorial d'aplicació. 3.- En tot allò no previst en aquesta Modificació, seran d’aplicació supletòria les determinacions del Pla General d’Ordenació. article 2. Àmbit territorial L’àmbit objecte de la modificació és el que ve reflexat en els plànols d’informació, que inclou uns terrenys de sòl urbà. L’àmbit de la present modificació està delimitat per: a) PEMU Sector Turuguet: Superfície aproximada àmbit: 23.343 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Illa comercial-industrial situada entre els carrers de Can Turuguet, JV. Foix, Ronda Ponent, i B-124 (antiga fàbrica “Playtex”). 2 Parcel·les comercials-industrials situades amb façana a la carretera B-124, Superfície aproximada àmbit: 35.235 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Actual equipament existent del Camp de Futbol Parcel·la residencial situada als carrers Gran Bretanya, Portugal i Ronda Tolosa Parcel·la comercial-industrial situada als carrers Osona i Berguedà (darrera del article 3. Contingut El contingut d’aquesta Modificació puntual està integrat pels documents següents: 1.- Memòria 2.- Informe de mobilitat i xarxes de serveis 3.- Informe ambiental 4.- Memòria social 5.- Agenda i avaluació econòmica 6.- Normes urbanístiques 7.- Documentació gràfica. article 4. Vigència. La vigència d’aquesta Modificació s’inicia el mateix dia de la publicació de l’acord de la seva aprovació definitiva i de les seves normes reguladores, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la seva vigència mentre no es produeixi la seva modificació o revisió. article 5. Classificació de sòl. Els sòls inclosos en la present modificació puntual, atenent a la naturalesa jurídica de les determinacions que en aquest mateix planejament s’estableixen, es classifiquen com a sòl urbà no consolidat i pels quals s’estableix la necessitat de la redacció d’un planejament derivat en desenvolupament de les determinacions que en el present document s’estableixen. article 6. Desenvolupament i execució de la present modificació puntual 1. Atenent a la classificació de sòl establerta en l’article anterior, els sòls compresos en la present modificació puntual, s’estaran pel que fa al seu desenvolupament i execució sotmesos a la tramitació de planejament derivat. La present modificació puntual del PGO, estableix en el sòl urbà no consolidat, la necessitat de la redacció i tramitació dels corresponents Plans de Millora Urbana. 2. Altrament i prèviament a l’atorgament de les llicències, caldrà redactar en els següents àmbits els corresponents documents: - Redactar el corresponent projecte d’urbanització dels sòls qualificats de sistema viari i sistema d’espais lliures que el mateix Pla de Millora Urbana estableixi. Altrament, sobre aquesta àmbit, caldrà tramitar el corresponent projecte de reparcel·lació. article 7. PEMU Sector “Turuguet” 1. Àmbit. Superfície aproximada àmbit: 23.343 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Illa comercial-industrial situada entre els carrers de Can Turuguet, JV. Foix, Ronda Ponent, i B-124 (antiga fàbrica “Playtex”). 2 Parcel·les comercials-industrials situades amb façana a la carretera B-124, 2. Condicions d’edificabilitat Les condicions mínimes d’edificabilitat seran les que estan contemplades en el planejament urbanístic vigent. Per al desenvolupament de les ARE el Pla director urbanístic, podrà modificar aquestes condicions en funció de les necessitats de la generació i producció d’habitatge protegit, de l’equilibri econòmic del propi sector i les seves càrregues i, tot plegat, d’acord amb el que estableix l’art. 19 del Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre. En aquest sentit, el PDU assignarà al PEMU les edificabilitats, densitats, usos i classificacions que correspongui d’acord amb els criteris i normes generals de planejament urbanístic, d’ordenació urbana i capacitat. article 8. PEMU Sector “Nou Eixample” 1. Àmbit. Superfície aproximada àmbit: 35.235 m2 És tracta d’un sector discontinu format per: Actual equipament existent del Camp de Futbol Parcel·la residencial situada als carrers Gran Bretanya, Portugal i Ronda Tolosa Parcel·la comercial-industrial situada als carrers Osona i Berguedà (darrera del 2. Condicions d’edificabilitat Les condicions mínimes d’edificabilitat seran les que estan contemplades en el planejament urbanístic vigent. Per al desenvolupament de les ARE el Pla director urbanístic, podrà modificar aquestes condicions en funció de les necessitats de la generació i producció d’habitatge protegit, de l’equilibri econòmic del propi sector i les seves càrregues i, tot plegat, d’acord amb el que estableix l’art. 19 del Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre. En aquest sentit, el PDU assignarà al PEMU les edificabilitats, densitats, usos i classificacions que correspongui d’acord amb els criteris i normes generals de planejament urbanístic, d’ordenació urbana i capacitat. 7.-DOCUMENTACIÓ GRÀFICA S’adjunten plànols del PGO actual assenyalant i concretant els àmbits del PEMU i plànol d’estructura de la propietat. Castellar del Vallès, 10 de juliol de 2008 L’arquitecte municipal, Imma Brualla Ortiz Amb el vist i plau: El Director de l’Àrea de Territori, El Regidor de l’Àrea de Territori, Jordi Domingo Queralt Aleix Canalís Alzina

Source: http://www.castellarvalles.es/files/175-710-arxiu/MPPGO-15_Mem%C3%B2ria_arreglada.pdf

mvertigo.org

Chronic Dizziness and Anxiety Effect of Course of Illness on Treatment Outcome Jeffrey P. Staab, MD, MS; Michael J. Ruckenstein, MD, MSc Objective: To investigate the hypothesis that the effi- Interventions: Patients with CSD were treated with an cacy of selective serotonin reuptake inhibitors (SSRIs) forSSRI according to an established protocol for at least 8chronic subjective d

Microsoft word - lastenboek (1-3) - 10-11-2013.doc

Remi Baertlaan (loten 01 tot 07) 8793 Sint-Eloois-Vijve Waregem, 6de Afdeling – Sectie A nrs. 0201C en 0200F4 Wat biedt Albat en Partners meer dan andere bouwfirma’s? Met het uitgebreide en gedetailleerde lastenboek wenst nv Albat en Partners duidelijke informatie te verschaffen aan geïnteresseerden. Hieronder vindt u alvast een korte samenvatting van de sterke punten van dit projec

Copyright © 2010-2014 Medical Pdf Finder